Noves entrades

Nova entrada a Concurso i Premis 11/09/2017 - Nova entrada a Actes i Exposicions 09/10/2017 - Nova entrada a Cursos i Viatges 13/10/2017

diumenge, 21 de gener de 2018

Crònica de la LVIII Sessió de Fotografia de Natura


HORNSTRANDIR
Seguint el rastre de la guineu àrtica


El passat 28 de novembre es va fer la sessió número 58 de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura, a càrrec dels companys Marta Bretó i Tato Rosés. Ambdós són fotògrafs professionals, bons coneixedors dels països nòrdics, professors de fotografia i grans viatgers. En especial els agrada anar a llocs allunyats per itineraris gens habituals i agosarats, fins i tot temeraris.
En aquesta ocasió ens han explicat la seva aventura a la remota península de Hornstrandir, la més septentrional d’Islàndia, al nord-est de l’illa. D’origen volcànic, és una enorme placa de basalt que arriba als 500 metres d’altitud i fins a mitjans del segle passat hi havia petites llogarets, però des de fa dècades no hi viu ningú de forma permanent; només hi ha algunes cases d’estiueig. La manca de ramaderia fa que hi creixin moltes espècies rares a la resta del territori insular. També destaquen les aus marines, però l’animal més emblemàtic és la guineu àrtica (Alopex lagopus), que està ben adaptat a les dures condicions hivernals, incloent un pelatge completament blanc, que el camufla perfectament sobre la neu.
Doncs bé, el repte dels autors fou travessar aquesta península, caminant amb notable dificultat entre fiords, muntanyes i rius d’aigua gelada, acampant al mig del no res, per tal d’arribar a fotografiar aquesta guineu tan especial, cosa que van aconseguir. Tanmateix, realment l’objectiu primordial era el viatge per sí mateix. 


La particularitat més destacable d’aquesta sessió és que ha estat la primera en que no es va passar cap fotografia.... perquè tota la projecció va consistir en una pel·lícula filmada durant el recorregut. Aquesta modalitat audiovisual contribuí a que el nombrós públic que hi assistí (incloent el més jove: un nen de cinc anys) gaudís de l’idíl·lic entorn d’una forma més propera als protagonistes. Tan la Marta com el Tato són guies professionals i organitzen viatges fotogràfics a diversos indrets, entre ells Islàndia; podeu consultar els detalls a les seves webs: http://martabreto.com/inici/ y https://tatoroses.wordpress.com/.




 Ja esperem la propera vegada que vulguin compartir amb nosaltres les espectaculars imatges d’una nova aventura.

 Text: Albert Masó


dissabte, 18 de novembre de 2017

LVIII Sessió de Fotografia de Natura


HORNSTRANDIR
Seguint el rastre de la guineu àrtica

 a càrrec de Marta Bretó i Tato Rosés

El proper dimarts 28 de Novembre a les 19:00h
Institut d'Estudis Catalans
Carme, 47  Barcelona
 

diumenge, 5 de novembre de 2017

Crònica de la LVII Sessió de Fotografia de Natura


REPTES EN FOTOGRAFIAR AMFIBIS I RÈPTILS A LLATINOAMÈRICA

Sessió inaugural del curs 2017-2018



El passat 2 d’octubre es va fer la sessió inaugural de les activitats del curs acadèmic 2017-2018, que va ser conjunta entre dues entitats germanes: la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i la Soc. Cat. d’Herpetologia. Abans de començar, es va demanar un minut de silenci pels atemptats del mes d’agost produïts a pocs metres d’on estàvem, així com per la repressió a tot Catalunya durant el referèndum realitzat el dia abans, 1 d’octubre.

Fotografia: Mireia Puntí


L’autor de la conferència, el científic català resident a Costa Rica, Cèsar Lluis Barrio-Amorós, ha estat recorrent i explorant Llatinoamèrica durant 22 anys. Ha descobert i descrit granotes, salamandres, serps i sargantanes. A part d'això, en els últims 15 anys s'ha dedicat a retratar d'una manera concisa i peculiar als seus subjectes favorits des dels deserts de Mèxic als boscos temperats de Xile, passant per les selves primàries centreamericanes (a Costa Rica i Panamà) i sud-americanes (a Veneçuela, Colòmbia, Equador i Perú).

El major plaer d'un herpetòleg fotògraf és captar la presència i comportament d’amfibis i rèptils en el seu hàbitat natural, destacant llur bellesa, raresa i fesomia. Tanmateix, això no està exempt de reptes: des del viatge en si fins a l'accés a zones complicades (per diferents causes), passant pel tracte respectuós als animals, la cooperació dels habitants locals i el domini de l'equip i les tècniques fotogràfiques.

El nombrós públic que hi assistí –una setantena- va gaudir de les explicacions, que destil·laven un gran coneixement del tema. L’exposició fou molt didàctica i entretinguda, i no cal dir que va estar sobradament il·lustrada amb centenars d’imatges. Tot plegat ha estat gràcies a la presència temporal d’en Cèsar, ja que ningú millor que ell per a fer-nos viure aquesta experiència audiovisual. No recordem cap sessió en la que es projectessin tantes fotos.


Parella de granotes paracaigudistes (Agalychnis spurrelli) posant ous a la península d’Osa, Costa Rica (Foto: Cèsar Barrio-Amorós/ Doc Frog Photography)



En Cèsar, antropòleg de formació i herpetòleg de vocació, organitza viatges al naturalistes que vulguin visitar Costa Rica. És el guia ideal perquè ha acumulat una gran experiència pràctica, ja que és un dels expedicionaris més actius a la zona. Fruit de les seves prospeccions, ha publicat més de 200 articles i descrit mig centenar d’espècies noves per la ciència. Fou un dels científics que formà part del grup explorador dels tepuis veneçolans liderat per Charles Brewer Carías, i per tan, codescobridor del sistema de coves de gres més voluminós del món. Esperem que la propera vegada que ens visiti ens pugui donar una altra lliçó magistral com aquesta.

Text: Albert Masó